Biomarcadores angiogénicos en endometriosis

ANTECEDENTS: L’endometriosi empitjora la qualitat de vida i causa dolor pelvià crònic, especialment en dones joves. El retard en el diagnòstic pot trigar de mitjana uns 7 anys a causa de la manca d’eines de diagnòstic precoç, cosa que negativament impacta en el benestar de les pacients i en la fertilitat, tenint a més, alts costos econòmics i socials. La recurrència és una altra prioritat en la investigació en endometriosi, ja que fins a un 40-50% de pacients intervingudes recorren durant els 5 anys posteriors a la cirurgia. Consegüentment, la detecció de pacients en risc de recurrència podria permetre adequar el seguiment postquirúrgic al risc de recurrència de cada pacient i individualitzar-ne els tractaments. Per tant, hi ha una necessitat d’identificació de noves tècniques que puguin proporcionar un diagnòstic precoç i eines pronòstiques per disminuir la comorbilitat associada. En aquest context, la nostra hipòtesi va ser que l’angiogènesi té un paper important en la patogènesi d’endometriosi. \n \nOBJECTIUS: Analitzar l’expressió de factors angiogènics, en concret, endoglina (Eng), tirosina quinasa 1 tipus fms (sFlt-1) i factor de creixement placentari (PlGF) en plasma, aspirat endometrial i teixit endometriòsic per identificar potencials biomarcadors diagnòstics i pronòstics de la malaltia. \n \nMETODOLOGIA: Per a aquest estudi prospectiu de casos i controls se’n van reclutar 77 amb endometriosi (amb confirmació histològica de la malaltia) i 103 dones sanes sense endometriosi. L’estudi es va desenvolupar a l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona, Espanya) entre els anys 2014 i 2020. Les mostres de plasma van ser analitzades mitjançant kits ELISA comercialitzats per a l’expressió de sEng, sFlt-1 i PlGF. Les mostres de teixit d’aspirat endometrial i de teixit endometriòsic es van analitzar i l’expressió de sEng, sFlt-1 i PlGF va ser mesurada mitjançant reacció en cadena de polimerasa en temps real (RTqPCR). \n \nRESULTATS: En plasma, sFlt-1 va ser augmentat en endometriosi i va presentar valors sota la corba ROC de 0.78 com a biomarcador diagnòstic. No hi va haver diferències per la sEng i el PlGF. En aspirat endometrial, tots els factors analitzats van ser significativament més baixos en endometriosi en comparació del grup control i no hi va haver diferències en l’expressió de factors en funció del tipus de la malaltia (adenomiosi, endometriosi ovàrica-profunda, afectació orgànica). Tot i que no hi va haver diferències estadísticament significatives entre l’endometriosi recurrent i la no recurrent, hi va haver una tendència cap a una menor expressió de Eng, sFlt-1 i PlGF al grup d’endometriosi recurrent. En teixit endometriòsic, tots els factors angiogènics van ser elevats en endometriosi, incloent els diferents subtipus (ovàrica i profunda). L’anàlisi de la recurrència en endometriosi primària va mostrar un increment en els nivells de factors angiogènics en aquelles pacients amb recurrència i va proporcionar valors AUC en rang de 0.75-0.87 com a biomarcadors pronòstics. \n \nCONLUSIÓ: sFlt-1 podria ser un biomarcador diagnòstic en plasma. Tots els biomarcadors estudiats a nivell d’aspirat endometrial han demostrat una alta capacitat diagnòstica de l’endometriosi. Eng, sFlt-1 i PlGF podrien ser biomarcadors pronòstics amb capacitat de predir la recurrència a nivell de teixit endometrial ectòpic. A totes les mostres analitzades, no vam poder predir la severitat o el tipus de la malaltia mitjançant l’anàlisi de Eng, sFlt-1 i PlGF.