⚙
AI-generated deep summary
by gpt-5.6-luna, 2026-08-12
· read from full text
ⓘ
This article analyzes two autobiographical theatrical works created and performed by women with endometriosis: Amy Vreeke’s The Year My Vagina Tried to Kill Me (2016) and Verónica Rodríguez’s Performing Endometriosis (2022). Drawing on theatre and performance studies, intersectional feminist gender studies, and critical medical humanities, it examines embodied and ecological knowledge, focusing on how the performances make an often-invisible illness perceptible and rethink spectatorship from “sick tourism” toward “withnessing.” It concludes that both works create a space where knowledge of endometriosis is produced through bodies and with bodies. This paper is centrally about endometriosis — specifically, how autobiographical performance challenges the invisibility of the disease and develops embodied forms of witnessing and knowledge.
Abstract
Este artículo explora los conceptos de “sick tourism” y “withnessing” en dos obras de teatro patográfico —The Year My Vagina Tried to Kill Me (2016), de Amy Vreeke, y Performing Endometriosis (2022), de Verónica Rodríguez— escritas y representadas respectivamente por Vreeke y Rodríguez, ambas mujeres con endometriosis. La endometriosis es una patología en la cual tejido similar al endometrio (la pared interna del útero) aparece en otros lugares del cuerpo. Este tejido funciona como la menstruación (crece, sangra y se desintegra), pero a diferencia de la misma, se queda atrapado dentro. Metodológicamente, se emplean los estudios del teatro y la performance, los estudios de género con una perspectiva feminista interseccional y las humanidades médicas críticas con el fin de abordar la epistemología corporeizada y ecológica propuesta por estas “pathographical performances” (Brodzinski, 2016), es decir, propuestas teatrales que ponen el foco en la experiencia de la enfermedad. Primero, se examina “lo visual” como un aspecto transversal al teatro y la enfermedad y cómo los casos de estudio escogidos se apropian de lo visual en un entorno en el que la enfermedad de las performers no tiene visibilidad y en el que ellas no son vistas. Segundo, conectando esos fenómenos con la idea de espectador/a, se propone un cambio del “sick tourism”, que se refiere a la idea de “visitar” la enfermedad, y en el caso teatral, quizás, ser testigo/a del proceso patológico de la performer, al “withnessing”, que denota un devenir de la organización de los cuerpos en el que la visión no constituye el eje de relación principal. Se concluye que estos dos ejemplos teatrales de “withnessing” subrayan la existencia de un espacio en el que se contribuye al conocimiento de la enfermedad desde los cuerpos y con los cuerpos.
Full text
3,154 characters
· extracted from
oa-doi-fallback
· click to expand
Teatro patográfico y salud de la mujer: del “sick tourism” al “withnessing” en The Year My Vagina Tried to Kill Me y Performing Endometriosis
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2024.30.4Paraules clau:
teatre, humanitats mèdiques, gènere, feminismes, endometriosiResum
Aquest article analitza dues obres teatrals escrites i representades per dones amb endometriosi: The Year My Vagina Tried to Kill Me (2016), d’Amy Vreeke, i Performing Endometriosis (2022), de Verónica Rodríguez. L’endometriosi és una patologia en la qual teixit similar a l'endometri (la paret interna de l'úter) apareix en altres llocs del cos. Aquest teixit funciona com la menstruació (creix, sagna i es desintegra), però a diferència d’aquesta, es queda atrapat a dins del cos. Metodològicament, l’article fa servir els estudis del teatre i la performance, els estudis de gènere amb una perspectiva feminista interseccional i les humanitats crítiques mèdiques per tal d’abordar l’epistemologia corporeitzada i ecològica proposada per aquestes “pathographical performances” (Brodzinski, 2016), és a dir, propostes teatrals que giren al voltant de l’experiència de la malaltia. Primer, s’examina la visió com un fenomen transversal al teatre i a la malaltia, i la manera com les obres analitzades s’apropien d’allò visual en un entorn en què la malaltia de les performers no té visibilitat i on no són vistes. En segon lloc, es connecten aquests fenòmens amb la idea d’espectador/a per proposar un canvi: del “sick tourism” —que fa referència al fenomen de “visitar” la malaltia i, en el cas teatral, potser, de ser testimoni del procés patològic de la performer— al “withnessing”, que denota un procés d’organització dels cossos en què la visió no constitueix l’eix de relació principal. S’arriba a la conclusió que totes dues obres subratllen l’existència d’un espai en què es contribueix al coneixement de la malaltia des dels cossos i amb els cossos.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Verónica Rodríguez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Text is read by the "Ask this paper" AI Q&A widget below.
Extraction quality varies by source — PMC NXML preserves structure
cleanly, OA-HTML may include some navigation residue, and OA-PDF can
have broken hyphenation. The publisher copy
(via DOI)
is the canonical version.