Tolerància de l'ecografia transvaginal en l'endometriosi profunda: anàlisi dels factors moduladors i impacte de la realitat virtual en l'experiència de les pacients

L’ecografia transvaginal (ETV) es considera la tècnica de primera línia per al diagnòstic de l’endometriosi pelviana profunda (EPP) per la seva àmplia disponibilitat, excel·lent rendiment en mans expertes i cost-efectivitat en comparació amb la ressonància magnètica (RM), que s’utilitza habitualment com a tècnica de segona línia. Tot i la sòlida evidència existent sobre els avantatges diagnòstics de l’ETV, són escassos els estudis que hagin abordat l’experiència subjectiva de les pacients durant aquesta exploració. Aquest fet és especialment rellevant si es considera que, tot i que l’ETV és generalment ben tolerada, pot arribar a provocar dolor moderat-sever en algunes pacients amb EPP, encara que l’evidència sobre la seva incidència és limitada. En aquest context, hi ha un interès creixent en l’ús de la realitat virtual (RV) immersiva com a eina de distracció cognitiva per reduir el dolor percebut i millorar la tolerància en procediments mèdics dolorosos. D’altra banda, la progressiva transició cap a una medicina centrada en la pacient requereix una millor comprensió dels factors que influeixen en la seva experiència i preferències, amb l’objectiu d’alinear les decisions clíniques amb els seus valors, necessitats i expectatives. En aquest sentit, pot resultar especialment útil explorar les preferències de les pacients amb EPP pel que fa a tècniques d’imatge, així com identificar els aspectes clínics i de les proves d’imatge que més impacten en la seva vivència del procés diagnòstic. Aquesta tesi representa el primer estudi clínic que analitza l’impacte de la RV immersiva durant l’ETV en pacients amb EPP. Tot i que les dades no confirmen una millora general en la tolerància a l’ETV amb l’ús de la RV, sí que suggereixen un possible benefici en subgrups específics. A més, els resultats posen de manifest la complexitat de l’experiència subjectiva del dolor i aporten dades rellevants sobre la tolerància a l’ETV i la preferència per les diferents tècniques d’imatge. La ecografía transvaginal (ETV) se considera la técnica de primera línea para el diagnóstico de la endometriosis pélvica profunda (EPP) por su amplia disponibilidad, excelente rendimiento en manos expertas y rentabilidad en comparación con la resonancia magnética (RM), que se utiliza habitualmente como técnica de segunda línea. A pesar de la sólida evidencia existente sobre las ventajas diagnósticas de la ETV, son escasos los estudios que hayan abordado la experiencia subjetiva de las pacientes durante esta exploración. Este hecho es especialmente relevante si se considera que, aunque la ETV es generalmente bien tolerada, puede llegar a provocar dolor moderado a severo en algunas pacientes con EPP, aunque la evidencia sobre su incidencia es limitada. En este contexto, existe un interés creciente en el uso de la realidad virtual (RV) inmersiva como herramienta de distracción cognitiva para reducir el dolor percibido y mejorar la tolerancia en procedimientos médicos dolorosos. Por otro lado, la progresiva transición hacia una medicina centrada en la paciente requiere una mejor comprensión de los factores que influyen en su experiencia y preferencias, con el objetivo de alinear las decisiones clínicas con sus valores, necesidades y expectativas. En este sentido, puede resultar especialmente útil explorar las preferencias de las pacientes con EPP respecto a las técnicas de imagen, así como identificar los aspectos clínicos y de las pruebas de imagen que más impactan en su vivencia del proceso diagnóstico. Esta tesis representa el primer estudio clínico que analiza el impacto de la RV inmersiva durante la ETV en pacientes con EPP. Aunque los datos no confirman una mejora general en la tolerancia a la ETV con el uso de la RV, sí sugieren un posible beneficio en subgrupos específicos. Además, los resultados ponen de manifiesto la complejidad de la experiencia subjetiva del dolor y aportan datos relevantes sobre la tolerancia a la ETV y la preferencia por las diferentes técnicas de imagen. Transvaginal ultrasound (TVUS) is considered the first-line technique for diagnosing deep pelvic endometriosis (DPE) due to its wide availability, excellent performance in expert hands, and cost-effectiveness compared to magnetic resonance imaging (MRI), which is commonly used as a second-line technique. Despite strong evidence supporting the diagnostic advantages of TVUS, few studies have addressed patients’ subjective experience during this examination. This is particularly relevant considering that, although TVUS is generally well tolerated, it may cause moderate to severe pain in some patients with DPE, although evidence on its incidence is limited. In this context, there is growing interest in the use of immersive virtual reality (VR) as a cognitive distraction tool to reduce perceived pain and improve tolerance during painful medical procedures. Furthermore, the ongoing shift towards patient-centered medicine requires a better understanding of the factors influencing patients’ experience and preferences, aiming to align clinical decisions with their values, needs, and expectations. In this regard, it may be especially useful to explore the preferences of patients with DPE regarding imaging techniques, as well as to identify the clinical and imaging aspects that most impact their experience of the diagnostic process. This thesis represents the first clinical study analyzing the impact of immersive VR during TVUS in patients with DPE. Although the data do not confirm a general improvement in tolerance to TVUS with the use of VR, they do suggest a possible benefit in specific subgroups. Additionally, the results highlight the complexity of the subjective experience of pain and provide relevant data on tolerance to TVUS and preferences for different imaging techniques.

Ecografia; Ultrasound; Ecografía; Endometriosi; Endometriosis; Realitat virtual; Virtual reality; Realidad virtual Subjects 618 - Gynaecology. Obstetrics